Senzillament…

Senzillament 11: La creació del diner bancari

Senzillament 10: Deutes

Com és possible que els immigrants, un dels grups de població (el 12,17 %) amb menys poder polític i econòmic i amb una influència social més reduïda, siguin els responsables d’un dels mals que pateix la major part de la població de la nostra societat, l’atur?

Senzillament 08: El rescat dels poderosos

No sembla que l’economia global estigui assistint a la fi del fonamentalisme neoliberal, sinó que aquest ha acceptat l’intervencionisme que li era imprescindible sense plantejar-se per això problemes de coherència amb les seves posicions prèvies. Accepta un mínim keynesianisme però només de manera temporal, mentre intensifica la càrrega neoliberal en la seva estratègia enfront dels treballadors i les classes populars.

En les últimes dècades, els sistemes de pensions del tot el món han anat experimentant una reforma que persegueix un doble objectiu: reduir les pensions públiques i atorgar més importància als plans i fons de pensions privats. Es vol aconseguir que les pensions gestionades pel sector públic es retallin, facilitant la seva privatització a causa dels grans beneficis que aquestes proporcionen a les empreses financeres, en una època en què el capital necessita expandir-se per trobar noves oportunitats d’acumulació.

Bolonya, 1999. Els ministres d’Educació de 29 països europeus signen una declaració, en la qual es comprometen a establir un €€€$ amb l’objectiu que les nostres universitats siguin més competitives Raons suposadament pedagògiques i de pragmatisme avalen la necessitat d’adequar-se a la realitat social. Però la veritable raó de Bolonya cal buscar-la, d’una banda, en el paper que “ha d’ocupar” la universitat en l’actual procés capitalista de privatització de serveis i, per una altra, lligada a l’anterior, en “la missió” que s’adjudica a la universitat en el disseny de la Unió Europea.

PDF: Senzillament 04: qui és qui a la UE? PDF (en castellano): Senzillament 04: ¿Quién es quién en la UE? Senzillament 04: Proposta didàctica Senzillament 04: Propuesta didáctica

A l’estat espanyol el repartiment de la riquesa no és equitatiu: el poder econòmic i financer està distribuït i concentrat de tal manera que entre 500 i 1.000 persones controlen el benestar social de quasi 45 milions de ciutadans. Aquestes persones prenen les decisions de tot allò que s’ha de produir, de quins recursos utilitzar i sobretot del nombre de persones que treballaran.

Aprofitant l’avinentesa de la crisi econòmica que sacseja el sistema capitalista, des de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat es planteja novament el tema del copagament dels serveis sanitaris. No és nou, ja el 2004 s’havia proposat –sense èxit– fer pagar un euro per cada visita mèdica.